05-12-2025
L’autonomia és un dels regals més valuosos que podem oferir als infants des de ben petits. Quan un nen o una nena descobreix que pot fer coses per si mateix —agafar la cullera, posar-se les sabates, recollir una joguina— no només està adquirint habilitats pràctiques: està construint identitat, autoestima i seguretat. A L’Onada Bressol acompanyem aquest procés amb respecte, paciència i constància, perquè sabem que cada petit avenç és un pas gegant en la formació de la personalitat.
En aquest article t’expliquem com fomentar l’autonomia de manera gradual i natural en infants d’entre 0 i 3 anys, amb exemples pràctics i senzills per aplicar a casa i al centre.
Durant els primers anys de vida, els infants estan especialment receptius a provar, experimentar i descobrir. L’autonomia:
Afavoreix la confiança en un mateix.
Estimula la motricitat fina i gruixuda.
Reforça la capacitat d’atendre i concentrar-se.
Desenvolupa l’organització mental i la presa de decisions.
Promou la responsabilitat i el sentiment de competència.
Quan un infant percep que confiem en ell, ell també aprèn a confiar en les seves capacitats. Aquest és el motor real de l’autonomia.
Els infants necessiten provar, equivocar-se i tornar-ho a intentar. Per això, adequem els espais perquè siguin accessibles: mobles a la seva alçada, materials segurs i zones ben delimitades.
A casa i al centre, podem:
Deixar joguines i llibres a l’abast.
Crear cistells de tresors o paneres amb objectes quotidians.
Permetre que s’arrosseguin, gatejin o caminin lliurement per l’espai.
Aquesta llibertat controlada els ajuda a desenvolupar autonomia motriu i curiositat activa.
Les rutines són moments perfectes per fomentar autonomia. A L’Onada Bressol les convertim en petites oportunitats d’aprenentatge:
A l’hora de menjar: animem els infants a portar-se la cullera a la boca, aixecar el got o netejar-se amb la tovalloleta.
A l’hora de vestir-se: tot i que sigui amb ajuda, poden pujar la cremallera, col·locar la màniga o elegir quines sabates volen.
A l’hora de recollir: cada cosa té el seu lloc. Participar en aquest ordre reforça la responsabilitat i l’atenció.
L’important no és que ho facin perfectament, sinó que ho provin.
L’autonomia necessita ritme propi. De vegades, per les presses del dia a dia, tendim a fer nosaltres allò que podrien intentar ells. Però és precisament quan baixem el ritme que els infants poden practicar, descobrir i adquirir noves destreses.
Acompanyar sense intervenir massa aviat és clau.
Una mirada tranquil·la i un “ho vols provar tu?” tenen més força del que sembla.
A partir del primer any, els infants comencen a mostrar preferències. Permetre que triïn els dóna poder i els ajuda a construir criteri.
Alguns exemples:
Vols el pitet blau o el verd?
Prefereixes llegir un conte o jugar amb els blocs?
Vols seure aquí o allà?
Triar no és només decidir: és aprendre a escoltar-se i expressar-se.
L’autonomia creix quan se celebra amb naturalitat. A L’Onada Bressol reforcem cada pas amb paraules descriptives i positives:
“Ho has aconseguit tu sol.”
“Has treballat molt per posar-te la sabata.”
“Veig que t’esforces; això és important.”
Aquest tipus d’acompanyament consolida la motivació interna i l’autoestima.
Cada nen i cada nena avancen al seu ritme. No tots volen menjar sols al mateix temps, ni vestir-se, ni caminar, ni parlar. L’autonomia no és una cursa, sinó un camí personal.
Respectem les necessitats individuals i adaptem els reptes perquè siguin assolibles i engrescadors. El respecte per la singularitat de cada infant és un dels pilars de L’Onada Bressol.
Acompanyar els infants en l’adquisició d’autonomia és una feina compartida entre famílies i educadores. Quan treballem plegats, els infants reben missatges coherents i segurs, i això accelera el seu progrés.
Crear espais accessibles, donar temps, confiar, oferir opcions i reconèixer els seus esforços són gestos senzills que marquen una diferència enorme.
A L’Onada Bressol celebrem cada pas, perquè cada petita autonomia obre una porta a un món nou.
