Com afrontar el període d’adaptació a l’escola bressol amb calma i confiança

Els primers dies a l’escola bressol són un moment carregat d’emocions. Per als infants, no cal ni dir, però també per a les famílies. Il·lusió, nervis, dubtes, por a la separació… tot conviu en un mateix instant vital: el primer gran pas cap a l’autonomia dels més petits. Afrontar el període d’adaptació a l’escola bressol amb calma i confiança és clau perquè aquesta experiència sigui positiva i respectuosa per a tots.

Què és el període d’adaptació?

El període d’adaptació és el procés mitjançant el qual l’infant s’acostuma progressivament a un nou entorn: un espai diferent, noves persones, altres rutines i una separació diària durant unes quantes hores al dia, amb les figures de vincle principal, que són el pare i la mare. En aquest procés, l’infant ha de construir un nou vincle afectiu amb les educadores i sentir-se segur en un espai que, fins ara, li és desconegut.

Cal entendre que cada infant viu aquest moment de forma diferent. No hi ha adaptacions “bones” o “dolentes”, sinó processos únics, segons el temperament, l’edat, les experiències prèvies i la seguretat emocional que se li ofereix.

Com ho viuen els infants?

Per als nens i nenes de 0 a 3 anys, la separació pot generar inseguretat. És una reacció totalment natural. Plors, més demanda d’abraçades, canvis en el son o en l’alimentació formen part d’aquest procés.

L’important és que se sentin acompanyats, escoltats i respectats en el seu ritme. La rutina, la constància i una actitud tranquil·la per part dels adults són fonamentals perquè l’infant vagi construint confiança en el nou entorn, que a partir d’ara mateix, serà l’habitual.

Com treballem el període d’adaptació a L’Onada Bressol

A L’Onada Bressol, entenem el període d’adaptació a l’escola bressol com un procés emocionalment delicat i profundament important en la vida dels infants i les seves famílies.

Per això:

• Respectem el ritme individual de cada nen i nena.
• Fomentem una entrada esglaonada al centre.
• Prioritzem la creació de vincles segurs amb les educadores.
• Mantenim una comunicació fluida amb les famílies.

L’objectiu no és que els més petits “deixin de plorar”, sinó que se sentin segurs, acompanyats i estimats. El plor és un llenguatge, i cal escoltar-lo i tenir-lo en compte, no pas apagar-lo.

Consells pràctics per a les famílies

Per ajudar en aquest període d’adaptació a l’escola bressol, des de L’Onada Serveis us proposem alguns consells pràctics:

Abans de començar

• En l’entorn familiar, parla de l’escola amb naturalitat i il·lusió. Això farà que l’infant vagi fent-se una idea del que serà.
• Programa una visita l’escola conjuntament si és possible, per conèixer les mestres, veure l’entorn, començar a experimentar.
• Introdueix petites rutines semblants a les que tindrà quan comenci a l’escola bressol.

Durant els primers dies

• Acomiada’t sempre, sense desaparèixer d’amagat.
• Mantingues les entrades i sortides tranquil·les i segures.
• Confia en l’equip educatiu i transmet aquesta confiança a l’infant.

A casa

• Dona espai a les seves emocions: abraça, escolta i valida.
• Mantingues rutines estables de son i alimentació.
• Sigues pacient si hi notes algun retrocés. Fins i tot els retrocessos formen part del procés.

Cal tenir en compte que cada procés és únic i no tots els infants s’adapten al mateix ritme. Alguns ho fan en pocs dies i d’altres necessiten més temps. Cap d’aquestes situacions és millor o pitjor que l’altra, simplement és diferent i cal saber-la gestionar.

El què sí és essencial és que l’infant senti que el seu món continua sent segur, tant a casa com a l’escola.

Un primer pas cap al creixement

El període d’adaptació va més enllà de ser un tràmit: és una base emocional per al futur. Una adaptació respectuosa, pausada i acompanyada ajuda els infants a construir confiança, autonomia i seguretat, aspectes i emocions que són imprescindibles per a la seva salut anímica.

A L’Onada Bressol caminem al costat de les famílies perquè aquest procés es visqui amb calma, respecte i afecte.

Perquè sabem que créixer també és aprendre a separar-se, sabent que sempre hi ha vincles que sostenen.